Caire-Ef

Pescant per la xarxa, he trobat un interessant blog sobre la integració a les Pitiüses: CAIRE-EF. La seva intenció és la de ser una eina útil per al professorat d'Eivissa i Formentera que treballa amb alumnat nouvingut, un espai per compartir experiències i recursos.

Domini lingüístic del català

La llengua catalana actualment és parlada en quatre estats diferents: Espanya, França, Andorra i Itàlia. Només a un d'ells, Andorra, és la única llengua oficial. A França és parlada als territoris de la Catalunya Nord: Conflent, Vallespir, Rosselló i Alta Cerdanya. En aquest estat, constitucionalment, no és reconeguda com a llengua, si bé l'Ajuntament de Perpinyà n'ha reconegut recentment la cooficialitat. A Itàlia, el català es parla a la ciutat de l'alguer (Sardenya), i des de 1997, compta amb reconeixement i legislació lingüística específica atorgada pel Consell Regional de Sardenya en la llei de Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna.

En el cas d'Espanya, la nostra llengua és parlada en cinc comunitats autònomes diferents: Principat de Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Múrcia (el Carxe) i Aragó (Franja de Ponent). El català és cooficial juntament amb el castellà als territoris on es parla, si bé a Múrcia encara no gaudeix de reconeixement oficial.

La Unió europea no reconeixerà el català com a idioma oficial fins que no hi hagi una voluntat política per part de l'Estat espanyol en aquest sentit.

Marc europeu comú de referència per a les llengües

El Marc europeu comú de referència per a les llengües és una guia per a l'ensenyament i aprenentatge de les llengües a la Unió Europea. Inclou una escala per comparar el nivell de competència entre diferents idiomes, assegurant l'equivalència entre els diferents títols oficials impartits per universitats i acadèmies i afavorint la mobilitat dels ciutadans mitjançant un portafoli lingüístic que resumeix el domini de cada idioma. El Consell d'Europa recomana des del 2001 el seu ús als països membres.

Nivells:

El marc estructura la competència en sis nivells. En cadascun d'ells es tenen en compte les quatre destreses bàsiques: llegir, escoltar, parlar i escriure així com uns mínims coneixements culturals lligats a cada llengua i l'augment progressiu de la fluïdesa i del lèxic per part de l'aprenent. La descripció del que pot fer un parlant en un determinat nivell és orientativa.
Nivell a1 (nivell inicial): pot comunicar-se a nivell elemental per satisfer les seves necessitats amb fórmules fixes; pot mantenir una conversa senzilla sobre temes personals si l'interlocutor l'ajuda
Nivell a2 (nivell bàsic): pot entendre i expressar idees sobre els temes més propers i comunicar-se en un viatge per satisfer les seves necessitats
Nivell b1 (nivell llindar): pot desenvolupar-se amb èxit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experiències i desitjos, així com expressar la seva opinió sobre qüestions properes
Nivell b2 (nivell avançat): pot entendre la majoria de textos i mantenir converses amb fluïdesa sense esforços per part de l'interlocutor
Nivell c1 (nivell funcional): pot tenir èxit en gairebé tots els intercanvis comunicatius, entén el doble sentit i el rerefons cultural de l'idioma, pot treballar en la llengua estrangera
Nivell c2 (nivell de domini): la seva correcció és semblant a la d'un nadiu mig

L'àmbit judicial, igual com fa trenta anys

Malgrat que és cert que el català ha augmentat la seva presència en alguns àmbits des de la restauració de la democràcia (com no podia ser d'altra manera, també cal dir-ho), la utilització de la nostra llengua a l'àmbit judicial segueix sent residual com ho ha estat sempre. I no només això. Titular de l'Avui: El català als jutjats s’extingeix.

El 84,1 % de les sentències dictades l'any passat estaven escrites en castellà, i la resta –un 15,9 per cent– en català. Aquest és el cinquè any consecutiu que hi ha un retrocés en el percentatge de sentències en la llengua del país en relació al total. I pel que fa a l'ús oral del català, només el 25 per cent dels judicis es fan en la llengua del país. I això són dades del Principat. Ja ens podem imaginar quina és la situació a Illes Balears i País Valencià.

Aquest és un fet greu en ell mateix però també ho és perquè els joves i els immigrants interpreten que una llengua és de primera o de segona, útil o inútil, per l'ús que en fem. La marginalitat del català als tribunals no fa altra cosa que alimentar la imatge que hi ha una llengua per a les coses serioses i una altra per a l'àmbit domèstic. I això després de trenta anys de democràcia i estatuts.