Interessant escrit sobre l’imminent desaparició de la major part de les llengües minoritàries del món, que paradoxalment són les més parlades al planeta.
Es tracta d’un article del New York Times de l’any 2004. Recull una informació interessant: el fet que es varen realitzat enregistraments d'audio dels darrers parlants de llengües en perill d'extinció.
Aquest fet em recorda la tasca realitzada pel Mossèn Antoni Maria Alcover, qui va realitzar un important treball de camp, les dades del qual ha publicat en format digital Maria Pilar Perea. S'inclouen més de 80.000 dades dialectals (fonètica, sintaxi, lèxic i folklore) corresponents a 1.016 indrets, sobretot localitats i procedents de 1.757 informants.
El seu objectiu era crear un inventari lexicogràfic. Va iniciar el Diccionari Català-Valencià-Balear, finalitzat per Borja Moll. Mossèn Alcover defenia una concepció descentralitzada i dialectista de l'idioma literari, cosa que provocà el seu enfrontament amb Pompeu Fabra, que prenia com a base el català de Barcelona i volia establir la llengua literària sobre principis unitaris i eficients.
Les idees de Fabra es van imposar finalment gràcies a l'oficialitat que va conferir-los l'Institut d'Estudis Catalans. Però també perquè calia una disciplina gramatical que situés el català al nivell propi de qualsevol idioma de cultura. Les normes de l'IEC van començar a generalitzar-se des del 1915.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada